RIO DE JANEIRO

Diuen que tothom qui ve a Brasil a de passar per Rio de Janeiro... Bé, doncs nosaltres ja hi hem anat! A passar el cap de setmana després de Carnaval.
Cal dir que el canvi va ser molt gran: sortíem de la tranquil·litat i la fresqueta de Milho Verde, per arribar al bulliciós Belo Horizonte, on vam fer nit, i arribar una tarda solejada i calorosa d'estiu a Rio de Janeiro.
Primera impressió: xafogor, trànsit, brutícia, estrès (si, a Brasil també és possible)... feia molta mandra, la veritat. Després d'unes hores de passejar per la ciutat, del barri de Botafogo fins a la platja de Copacabana la meva percepció de la ciutat continuava sent negativa (poc m'agraden les grans ciutats, menys una de les més grans del món!). Els grans edificis a primera línia no deixen veure les muntanyes que envolten la ciutat. A la nit, fent una cervesa al barri de Lapa (antic centre bohemi) la cosa va canviar. També vam visitar una platja més apartada, en una urbanització de gent amb alt poder adquisitiu (just enganxada a una de les faveles més grans) i el barri de Santa Teresa, ideal per sopar escoltant música.
Segona impressió: ha anat canviant amb els dies. Suposo que parlar amb la gent t'ajuda a veure un altre punt de vista... On jo només veia ciment em van fer veure el que queda de naturalesa, com s'ha anat integrant la ciutat. Aquesta també va ser una sensació que vaig tenir des de dalt el Cristo de Corcovado, on es veu TOTA la ciutat...
Avui, escoltant música he recordat aquest clip, força descriptiu, així que no calen més paraules!: